En aquell temps, el Senyor digué a Elies:
«Ungeix Eliseu, fill de Safat, d’Abel-Mehulà, perquè sigui el teu successor com a profeta.»
Elies se n’anà, i trobà Eliseu, fill de Safat, que llaurava amb dotze parelles de bous. Ell mateix guiava la dotzena parella.
Elies va fer com si passés de llarg i li tirà a sobre el seu mantell de profeta. Eliseu deixà els bous, corregué darrere Elies i li digué: «Vaig a besar el pare i la mare i vindré amb tu.»
Elies li digué: «Vés, torna a casa teva. Què t’he fet jo per impedir-t’ho?»
Ell se’n tornà, prengué la parella de bous, els matà, va coure la carn amb la fusta dels arreus, convidà la gent i se’ls van menjar. Després se n’anà amb Elies i era el seu ajudant.

1Re 19,16b.19-21

Salm Responsorial

Sl 15,1-2.5.7-8.9-10.11 (R.: 5a)

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Galàcia
Germans, Crist ens ha alliberat de l’esclavatge i vol que siguem lliures. Mantingueu-vos així. No us sotmeteu altra vegada al jou de l’esclavatge.
Vosaltres, germans, heu estat cridats a ser lliures. Mireu només de no convertir la llibertat en un pretext per fer el vostre propi gust. Si us estimeu, poseu-vos al servei els uns dels altres.
Perquè la Llei es troba tota en un sol precepte: «Estima els altres com a tu mateix.» Però si us mossegueu i us devoreu mútuament, penseu que acabareu destruint-vos.
Ara, doncs, us dic: Deixeu-vos guiar per l’Esperit, i no satisfeu els capricis de la carn. Perquè la carn es deleix contra l’Esperit i l’Esperit contra la carn. Esperit i carn lluiten l’un contra l’altre, per no deixar-vos fer allò que voldríeu. Si us deixeu conduir per l’Esperit, no esteu subjectes a la Llei.

Ga 5,1.13-18

Lectura de l'evangeli segons sant Lluch

Quan s’acostaven els dies en què Jesús havia de ser endut al cel, ell resolgué decididament d’encaminar-se a Jerusalem. Envià alguns que s’avancessin, i ells, tot fent camí, entraren en un poblet de samaritans per buscar-hi allotjament. Però la gent no el volgué rebre, perquè s’encaminava a Jerusalem.
En veure això, els seus deixebles Jaume i Joan li digueren: «Senyor, voleu que manem que baixi foc del cel i els consumeixi?» Però Jesús es girà i els renyà.
I se n’anaren a un altre poblet. Mentre feien camí algú li digué: «Us seguiré pertot arreu on anireu.» Jesús li respongué: «Les guineus tenen caus, i els ocells, nius, però el Fill de l’home no té on reposar el cap.»
A un altre, Jesús li digué: «Vine amb mi.» Ell li contestà: «Senyor, permeteu-me primer d’anar-me’n a casa, fins que hauré enterrat el meu pare.» Jesús li diu: «Deixa que els morts enterrin els seus morts, i tu vés a anunciar el regne de Déu.»
Un altre digué a Jesús: «Vinc amb vós, Senyor, però permeteu-me primer que digui adéu als de casa meva.» Jesús li respongué: «Ningú que mira enrere quan ja té la mà a l’arada no és apte per al regne de Déu.»

Lc 9,51-62

"Vosaltres, germans, heu estat cridats a ser lliures"

Jesús pot semblar molt exigent i ho és. Ho veiem en les tres escenes de vocació de l’evangeli d’avui. Al primer que vol seguir-lo li recorda: Les guineus tenen caus i els ocells nius, però el Fill de l’home no té on reposar el cap. Li recorda, per tant, la pobresa total que haurà de viure com a deixeble, si vol seguir Jesús. Al segon que li demana: Permeteu-me primer anar-me’n a casa fins que hauré enterrat el meu pare, Jesús l’apressa a seguir-lo: Deixa que el morts enterrin els morts i tu ves a anunciar el Regne de Déu: és tan urgent aquest anunci que no hi ha temps per a altres obligacions: seguir Jesús és primer que tot (de fet el text parla d’anar a enterrar el pare, no d’esperar a que mori). El tercer vol també seguir Jesús però li posa una condició: Vinc, amb vós Senyor, però permeteu-me primer que digui adéu als de casa meva. La resposta de Jesús és igualment radical: Ningú que mira enrere quan ja té la mà a l’arada no és apte per al Regne de Déu. La urgència de predicar el Regne és tan gran que no permet cap dilació; aquí trobem un contrast clar amb la postura d’Elies quan crida Eliseu. Aquest li diu: Vaig a besar el pare i la mare i vindré amb tu. I Elies respon: Ves, torna a casa teva: Què t’he fet jo per impedir-t’ho? Eliseu té temps per tornar a casa, matar els bous, coure’ls i menjar-se’ls convidant la gent. No hi ha aquí cap urgència de seguir immediatament la seva vocació. Qui vol seguir Jesús, en canvi, ha d’estar disposat a renunciar a tot. Ell va a Jerusalem decididament, disposat a dur a terme la seva vocació fins al final. Acaba de ser rebutjat pels samaritans. Qui vulgui seguir-lo ha d’estar disposat a renunciar a la seguretat personal (pobresa) i a deixar en segon terme els sentiments i vincles familiars que passen a un segon lloc. Jesús i el seu Regne són més importants que tot i demanen una resposta immediata. Pau ens recorda: Crist ens ha alliberat de l’esclavatge perquè siguem lliures. La vocació de seguir Jesús és molt exigent i postul·la una llibertat total de qualsevol lligam o seguretat humana.

Mn. Jaume Pedrós

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi	Réquiem de Mozart	Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I	El Messies de Händel II	El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I	La Passió segons sant Mateu II	Messa da Réquiem de Verdi